Anys de cinema

anys_de_cineAlgú recorda el Cine Avenida? i el Quinta Avenida? Algú recorda el Cinema Rex? O on hi havia el cinema Antavi? Algú va presenciar la primera projecció al Cinema Els Til·lers? O com s’ho feien per compartir les pel·lícules entre Tremp i Pobla? I les projeccions al Cafè Modern?

Parlar de l’impacte del cinematògraf a les comarques pallareses és fer-ho de la història de la nostra societat, dels seus canvis de costums i d’una història molt més general. L’arribada del cinematògraf va suposar un canvi de perfil del públic que accedia a la cultura, així com una evolució en el consum de teatre i música. Amb tot, l’arribada del cinematògraf va portar l’arribada de la modernitat.

Les sales de cinema van arribar ben aviat al Pallars i s’hi van establir amb força. El cinema era la fàbrica de somnis, però era també on es forjava el rol del galant que despertava els desitjos de moltes pallareses, on s’emmirallaven els jocs dels infants i, com no podia ser d’altra manera, en la seva foscor era on afloraven els enardits treballs de moltes mans per escalar per la cuixa de la veïna sortejant la vigilància del veí de la butaca de l’altre costat. El cinema és recordat encara per molts pallaresos com l’entreteniment dels diumenges per antonomàsia, una activitat que entraria en decadència a partir dels anys 70.

El cinema és i ha sigut part de la memòria social, familiar i personal de tot el món. Milers d’històries i anècdotes s’amaguen sota els records dels espectadors i dintre dels sacs de les bobines que cada setmana entraven per les portes de les sales. I els espectadors del Pallars no som diferents. Enguany, el Mostremp vol sentir aquestes històries, i vol que des dels més joves als no tan joves aprenguem i vegem què hi havia a les sales de cinema del Pallars, sales que per molt rurals que fossin els seus entorns, amagaven els mateixos somnis i il·lusions que les sales d’arreu del món.